A Robert Gerhard Celebration
2020-2021
Fragment del manuscrit original de la simfonia n.º 2 de Robert Gerhard
Robert Gerhard, el gran referent de la composició catalana del segle XX, se situa a l’avantguarda de les tendències estètiques més innovadores. La música medieval, litúrgica o profana, les formes musicals del Renaixement i del Barroc, o la música popular, són fonts que nodreixen una imaginació pletòrica i una capacitat innata per a transformar el material original en un edifci sonor d’una solidesa arquitectònica indiscutible. Ho confirmen les obres dels darrers quinze anys de la seva vida.
La Generalitat de Catalunya va celebrar els dos aniversaris coincidents -50è de la mort i 125è del naixement- amb una programació representativa del seu perfil multidisciplinari. Edmon Colomer en fou el comissari. Edmon Colomer ha estat el comissari.
Concert for 8 | 60 Anys Després
Casa Gomis. La Ricarda
2. Joan Miró i Ricard Gomis
La Casa Gomis, integrada a la finca de La Ricarda al Prat de Llobregat, va ser un espai de llibertat que va acollir intel·lectuals i artistes de la talla de Joan Prats, Antoni Tàpies, Joan Miró, Robert Gerhard, Joan Brossa, John Cage, o Merce Cunningham, alguns dels quals van integrar el projecte Club-49 que pretenia recuperar l’essència de l’avantguarda nascuda durant l’època de la República. Encarregada l’any 1949 pel matrimoni Ricard Gomis–Inés Bertrand a l’arquitecte Antonio Bonet Castellana, la casa va ser conclosa l’any 1963. El Concert for eight que Robert Gerhard va dedicar a la família Gomis-Bertrand, és una rúbrica a l’esperit que va fer possible aquesta joia arquitectònica.
El dimarts 17 de maig del 2022 el Novarts Ensemble, dirigit per Edmon Colomer, estrenava el Concert for 8 a la Casa Gomis…, amb 60 anys de retard!
London Sinfonietta
A Catalan Celebration
Partitures de Robert Gerhard
L’any 1973 la London Sinfonietta, de la mà del director i musicòleg David Atherton, va dedicar un cicle monogràfic de vint-i-sis concerts a Robert Gerhard i Arnold Schönberg. Un homenatge pòstum a dos exploradors que indicaven a les noves generacions el perquè i el com de la creació musical contemporània. L’any 2021, al Festival de Huddersfield i a Londres, la LS dirigida per Edmon Colomer s’adheria a la celebració Gerhard amb un programa de música catalana i australiana on figuraven alguns dels hereus d’aquest impuls tan audaç com fecund.
Enllaços. London Sinfonietta
Memòria
Sorprenents per a uns, incomprensibles per a d’altres, els nous llenguatges preserven l’essencial de la tradició, i alhora proposen noves formes d’observar el món i de reproduir el so. És precisament l’esforç dels compositors que un dia «s’estudiaran amb els clàssics» el que compta en els processos de transformació decisius. L’obra de Debussy, Stravinski, Bartók, Scriabin, Reger, Schönberg, i la de Gerhard naturalment, o la de llurs equivalents en les arts visuals, Picasso, Miró, Klimt o Klee, només per citar els noms d’una generació tan fecunda, ultrapassarà les sentiers battus del lloc i del moment per a fixar els cànons d’una nova era.
De «La malvestat d’Oriana» de Josep Carner a «La Peste» d’Albert Camus Robert Gerhard es confirma com un dels compositors catalans més universals i certament, un referent mundial en l’àmbit de la creació musical de la primera meitat del segle XX. Fa poc més d’una dècada que rep atenció crítica seriosa de musicòlegs, teòrics i analistes, i espero que la celebració de dos aniversaris consecutius, el cinquantè de la mort, i el cent vint-i-cinquè del naixement, hagi estat un estímul important per a músics i programadors.
A la Memòria hi trobareu el resum de l’activitat generada a Catalunya arran d’aquesta celebració. Un nombre considerable de concerts, espectacles coreogràfics i festivals, recolzats per una exposició itinerant, i l’activitat acadèmica corresponent, ha contribuït a difondre una obra, on caben des de la música popular fins a les incipients exploracions sobre el so electrònic.
Els conceptes de forma, temps, proporció, sistema, mètode, estil, tonalitat, atonalitat, música serial, música abstracta, i tants d’altres, prenen una volada insospitada en la ploma precisa o el verb incisiu de Robert Gerhard. La continuïtat del seu discurs ja no s’adapta als esquemes d’una època que ha exhaurit els recursos expressius tradicionals. . N’ha trobat de més adients, però més críptics, i difícilment accessibles.
Perduts els referents, i pertorbada per la novetat, l’oïda demana auxili. «Escoltar», aconsella l’il·lustre vallenc, «escoltar una i altra vegada», disposats a deixar-nos sorprendre. Dibuixar una porta sobre el mur inaccessible de les temudes avantguardes i obrir-la sense prejudicis.
https://cultura.gencat.cat/ca/temes/commemoracions/2020/anyrobertgerhard/inici/
